|
|
Episodi del programa tres14 de TV1 emés en febrer de2011 i en el qual trobareu una gran quantitat de respostes als enigmes de l'univers.
|
|
En internet es troben coses molt interessants. En aquest bloc La genètica i les lleis de l’herència tenim una unitat de genàtica per a 4 ESO espectacular.
Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:
- Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
- Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
- Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
- Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
- Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
- Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
- Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
- Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
- Explicar la importància biològica de la meiosi
- Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
- Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
- Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
- Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
- Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
- Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
- Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
- Discutir la influència de l’ambient en l’herència
- Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions
Lleis de Mendel
Us adjunte un seguit d’enllaços amb més recursos:
- Quèquicom L’herència: de pares a fills
- Presentació de diapositives per refrescar alguns conceptes clau de 4t i altra per fer una perpectiva de la unitat.
- Podeu repassar continguts de 4t en aquesta web del Projecte Biosfera.
- El portal Genètica a l’abast de tothom.
- Un Quadern Virtual sobre genètica
- Bloc de l’Herència de la fibrosi quística del projecte Biologia en context
- Altra presentació sobre herència genètica.
- Una línia del temps, des del 1759 fins al 2002, relacionant events relatius a l’estudi de l’herència. També en format flash
- Portal de la UAB Una invitació a la bioinformàtica, inclou blocs per viatjar pel genoma humà o reflexionar que ens fa humans i visualitzar la variabilitat de mirades humanes o la coloració del pel dels mamuts. També hi ha un curs de genètica amb més diapositives.
- Complet i clàssic portal Mendelweb, amb adaptacions de molts dels articles i papers originals del precursor de la genètica. Teniu també les ressenyes de dos interessants lectures estivals
- Una anàlisi dels experiments de Mendel des de la Complutense.
- Apunts de genètica de Toni Cassany i, des de la Revista de Ciències, apunts en PDF amb conceptes clau, sobre les Lleis de Mendel
- Edició digital dels llibres Introduction to genetics i Introduction to genetic analysis. Amb reculls d’animacions i exercicis.
- Bloc de genètica mendeliana al Biology project
- Bloc de genètica clàssica al DNA from the beginning
- Web Mosques de Toni Mulet, un taller de genètica virtual per treballar els creuaments amb Drosophila
- Genetics WebLab Directory, un seguit de simuladors per treballar l’herència i el material hereditari. Entre d’altres el Mendel’s Peas.
- Des d’aquest enllaç podeu descarregar el Joc dels Gens, en que treballarem la setmana vinent. Si teniu problemes per instal·lar-lo, feu una ullada al manual.
- Recull de problemes de genètica de la UIB i la UAB, per practicar amb llapis i paper
Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.
- Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
- Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
- Escolteu el video i relacioneu els conceptes. Tot seguit completeu i transcriviu el text.
- Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer :cry: )
- Entreu a la web del Projecte Biosfera i completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer :cry: ) sobre Mendel.
- Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
- Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
- Torneu al Biosfera i completeu ara l’activitat 5 (en Explorer :cry: ), sobre Teoria cromosòmica de l’herència i els problemes de genètica.
- Finalment per sintetitzar, completeu els següents problemes de genètica del Biologia en context
|
http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-alimentacion/1108596/
Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.
El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.
Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.
Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.
El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.
Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.
|
Diabetis: quan el dolç amarga
"Quèquicom" dedica el capítol a la diabetis, una malaltia que afecta milions de persones. Però no tots els afectats ho saben, perquè aquesta malaltia no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.
|
En aquest bloc he llegit que els colors poden influir en la nostra percepció de la realitat. A més de ser curiós, us anime a comprovar la seua veracitat, mitjançant algun tipus de prova científica.
Si vols arribar més lluny, vesteix de vermell. Si vols que la teua caixa pese menys, pinta-la de blanc
L'aspecte de les coses, sobretot els seus colors, té efectes psicològics sorprenents.
Fins al punt que el color de la roba pot arribar a influir en lel rendiment dels esportistes, per exemple. La investigació, recollida per la revista Nature, va ser duta a terme per dos antropòlegs de la Universitat de Durham: Russel Hill i Robert Barton. Després d'escodrinyar les estadístiques dels combats dels Jocs Olímpics d'Atenes de 2004, van descobrir que vestir de color vermell augmenta les probabilitats de guanyar. Entre contrincants igualats, la preponderància dels guanyadors de vermell és prou rellevant com per ser producte de la casualitat. Potser perquè el vermell està associat popularment a la guerra, a l'acció, a la violència de la sang. Com si així els esportistes es poguessin posar un vestit de superheroi. Com la ploma que usava Dumbo per tal d'obtenir la confiança suficient per a volar.
La mida i el pes dels objectes també poden modificar (psicològicament) emprant els colors. Si els portadors d'una mudança protesten per l'excessiu pes de les caixes que han de transportar, sent aquestes de color negre, només cal canviar el negre pel blanc i, automàticament, els portadors sentiran que el pes disminueix. Perquè psicològicament el blanc pesa menys que el negre.
O un altre: un comensal que només percebi el món en blanc i negre i es disposés a consumir un plat de spaghetti, sentiria arcades, ja que només veuria cucs negres, una barreja que al paladar sabria com a tal, mai com spaghetti. Perquè el color també atorga gust a un aliment.
|
Anem a fer un treball en grups de tres persones sobre sexualitat. Imagineu que sou un grup de 3 amics que heu decidit fer feina de voluntaris durant l'estiu al centre de planificació familiar de la vostra ciutat.
La vostra tasca consistirà en assessorar, informar i recomanar a cada persona que ho sol·licite tot el que cal saber en el seu cas sobre anticonceptius i malalties de transmissió sexual.
Els detalls del treball i com s'agruparem ho decidirem en classe.
La feina a realitzar la teniu en aquesta web
|
Més d'un terç de les persones tenim problemes per dormir. El Dr. Estivill, acaba d'escriure "Dormir bé", on explica alguns consells i trucs dins la seva disciplina. El Dr. Estivill és director de la clínica de la son de l'Institut Dexeus i coordinador de la Unitat de la Son de l'Hospital General de Catalunya.
|
Un episodi que segur que veureu, ja que és un tema que us interessa.
Aquestes són algunes de les preguntes que apareixen al programa:
- en què ens semblem homes i dones?
- com reacciona el cervell quan ens enamorem?
- quina és la fòrmula de les parelles que duren?
- en què es fixen els homes?
|
Ja m'heu sentit en classe més d'una vegada, comparant el nostre cos amb els dònuts. A continuació teniu un article seriós que us explica el tema amb major profunditat.
|
De bon segur us interessarà el tema i us ajudarà a conèixer-vos millor.El sempre interessant programa tres14 de TVE1 us aclarirà moltes coses. Si voleu saber-ne més, hi teniu molts enllaços per obrir. Esteu invitats a escriure al vostre bloc les vostres reflexions.
adolescencia / tres14
- ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia?
- ¿la adolescencia es inevitable?
- ¿qué seríamos sin adolescencia?
Hubo una época en la que dábamos un salto directo de la infancia a la edad adulta. De los juguetes pasábamos al trabajo y a la hipoteca. Nos perdíamos la música, el baile y la diversión. Nuestro cuerpo cambiaba, pero a nadie parecía importarle. En 1904 el psicólogo americano Stanley Hall publicó un artículo llamado “Adolescencia” y así se empezó a reconocer una nueva etapa de la vida, que aún nos cuesta definir y entender. Cambia nuestro cuerpo pero también nuestro lugar en la sociedad. Y en el proceso parece que estemos en tierra de nadie. Por eso, para estudiar a los adolescentes no basta con la medicina y la biología. Antropólogos y sociólogos también ayudan a entender esta etapa de la vida en la que todo parece empezar a cambiar. Michel Fize y Carles Feixa creen que en la adolescencia tenemos más potencialidades y somos más inteligentes. Otros como el pediatra Santiago García-Tornel y el catedrático en Pediatría Antonio Carrascosa analizan los comportamientos y los inevitables cambios físicos de esta etapa de la vida. tres14 habla con ellos para saber ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia? ¿la adolescencia es inevitable? ¿qué seríamos sin adolescencia?
Y además en este programa hablamos de:
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.
Links Adolescencia
http://www.muyinteresante.es/las-10-claves-de-la-adolescencia
En Muy Interesante publican Las 10 claves de la adolescencia. Psicólogos y sociólogos investigan si su comportamiento obedece a un rito social o se debe a un cúmulo de factores biológicos.
En Muy Interesante publican Las 10 claves de la adolescencia. Psicólogos y sociólogos investigan si su comportamiento obedece a un rito social o se debe a un cúmulo de factores biológicos.
http://www.investigacionyciencia.es/03063988000590/El_cerebro_adolescente.htm
En la revista Investigación y Ciencia publican El cerebro adolescente. Los adolescentes muestran poco juicio en situaciones arriesgadas. Pensar de forma menos lógica podría dar mejores resultados.
En la revista Investigación y Ciencia publican El cerebro adolescente. Los adolescentes muestran poco juicio en situaciones arriesgadas. Pensar de forma menos lógica podría dar mejores resultados.
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/10/22/psiquiatriainfantil/1287758911.html
En la web del diario El Mundo publican El cerebro juvenil se vuelve insensible a la violencia. Según un estudio, una sobredosis de escenas brutales lleva a los adolescentes a insensibilizarse ante ellas.
http://www.tendencias21.net/Descubren-por-que-a-los-adolescentes-les-cuesta-concentrarse_a4518.html
En la web de Tendencias21 publican Descubren por qué a los adolescentes les cuesta concentrarse. El cerebro no termina de desarrollarse hasta avanzada la veintena, mucho después de lo que se creía.
En la web de Tendencias21 publican Descubren por qué a los adolescentes les cuesta concentrarse. El cerebro no termina de desarrollarse hasta avanzada la veintena, mucho después de lo que se creía.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/minutos/medir/madurez/cerebral/elpepusoc/20100910elpepusoc_8/Tes
En la web de El País publican Cinco minutos para medir la madurez cerebral. Las conexiones neuronales muestran el paso de la infancia y la adolescencia a la edad adulta y se observan mediante un escáner.
En la web de El País publican Cinco minutos para medir la madurez cerebral. Las conexiones neuronales muestran el paso de la infancia y la adolescencia a la edad adulta y se observan mediante un escáner.
http://www.madrimasd.org/noticias/ninos-espanoles-llegan-adolescencia/44555
En la web de mi+d publican Los niños españoles llegan antes a la adolescencia. Antes jugaban con muñecas y coches. Ahora viven por les encantan los programas de televisión de adultos y quieren vestirse como mayores.
En la web de mi+d publican Los niños españoles llegan antes a la adolescencia. Antes jugaban con muñecas y coches. Ahora viven por les encantan los programas de televisión de adultos y quieren vestirse como mayores.
http://psiquiatria.diariomedico.com/2010/11/16/area-cientifica/especialidades/psiquiatria/botellon-adolescente-eleva-riesgo-de-depresion
En el portal de Diario Médico se puede leer la noticia El 'botellón' adolescente eleva el riesgo de depresión. El consumo excesivo de alcohol en la adolescencia podría aumentar el riesgo de trastornos del estado anímico.
En el portal de Diario Médico se puede leer la noticia El 'botellón' adolescente eleva el riesgo de depresión. El consumo excesivo de alcohol en la adolescencia podría aumentar el riesgo de trastornos del estado anímico.
|
|
El resultat genètic d'un aparellament és molt difícil de predir. Però tot i així ens preguntem per què som com som. Volem saber per què tenim els ulls de l'avi o si determinada malaltia s'hereta. I la resposta a les nostres preguntes està en els gens. Cromosomes, aminoàcids i proteïnes són conceptes que de vegades se'ns barregen al cap, però que estan darrere del que ens fa tan iguals i tan diferents. "Tres 14" ha parlat amb el biòleg Marc Isamat i la seva família, amb la ginecòloga Carmina Comas i amb l'oncòleg Manel Esteller. A ells els preguntem què és l'herència? Sabem per què som com som? ¿Controlarem què li arribem als nostres fills?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
