Més animacions sobre dinamisme intern

Seguint l'entrada de Sergio fa pocs dies sobre l'expansió del fons oceànic, us propose que treballeu algunes altres animacions de la mateixa web:


Aquestes animacions, tot i que estan en anglés, us ajudaran a comprendre aquests processos tant importants i, alhora, difícils d'imaginar. Les anirem explicant també a classe. Quina sort, haver nascut en l'era digital. Aprofiteu, doncs, aquestes tecnologies que fan molt més fàcil el vostre aprenentatge. No us conformeu en veure les imatges. Cal fer una explicació escrita de cada una en la llibreta, amb dibuixos inclosos. D'aquesta manera podreu estudiar millor i fer uns exàmens fantàstics. Malhauradament, els exàmens els continuem fent a boli (i cal fer molts dibuixos).

Una possible pujada del nivell del mar

Fa uns dies van estar parlant de la plataforma continental, la continuació de l'escorça continental per sota dels oceans. Van dir que la línia de costa ha anat variant amb el temps geològic, tot produint-se repetides pujades del nivell del mar (transgressions marines) com pot passar ara amb l'escalfament global que fon els gels de les àrees polars, o bé retirades del mar (regressions) com en el temps de les glaciacions.

Això està molt bé, però en aquesta animació, podreu comprovar vosaltres mateixos els efectes d'una elevació del mar en la forma actual dels continents. Us apareixerà un mapa mundi. Desplaceu el mapa amb la maneta cap a l'esquerra fins deixar la penísula Ibèrica al centre. Aleshores punxeu en el + que hi ha al mapa i augmentareu el tamany. Mireu la costa que més us interesse i comproveu els resultats d'una possible pujada del nivell del mar de fins a 14m. Mireu que passaria a casa nostra: adéu Albufera. Vindríem al cole ... amb canoa!!!

Nota: En blau s'assenyales les zones que quedarien cobertes per les aigües.

Extensió del fons oceànic

En aquesta pàgina web podeu trobar una animació molt interessant que os ajudarà a entendre millor el procés d'extensió del fons oceànic a partir de les dorsals.

He capturat la animació:


Com millorar la nota de l'assignatura?

A més de les activitats programades cada trimestre, teniu la possibilitat de guanyar punts extra.


Com? Preneu nota

1- La primera possibilitat és escriure un comentari a una notícia relacionada amb el tema del llibre que estem treballant en cada moment al vostre bloc d'alumnes:
A més, sempre podeu passar alguna de les activitats fetes a classe a format electrònic  com les pràctiques, visites extraescolars o alguna de les activitats que fem en anglés. Si teniu cap dubte també podeu consultar el vostre company Sergio Bernal  de 3 ESO B que ha escrit un tutorial sobre el tema

Què cal fer? Primerament de tot cal trobar una notícia sobre el tema escollit que siga relevant i alhora interessant. Una vegada llegida la notícia, cal relacionar-la amb el que estem estudiant i, finalment, escrivim un comentari personal explicant què hem entés de la notícia. Així mateix caldrà assenyalar l’adreça exacta de la font originària de la notícia. Molt prompte us donarem unes nocions bàsiques de periodisme digital.
En el cas de que l’alumne no dispose d’internet, es podrà presentar la notícia, escrita en document word i acompanyada d’una fotocòpia de la notícia original.
Cada entrada al bloc tindrà un valor de fins a 0,25 punts d’augment sobre la nota final de l’avaluació, a més de servir per augmentar la nota d’actiud. Naturalment es valorarà la importància o relevància de la notícia i el treball realitzat per l’alumnes. Es valorarà  també la redacció i l’ortografia.
Podeu fer més d’una entrada comentant noticies, encara que mai podrà augmentar la nota més de 0,5 punts. altres activitats fetes al vostre bloc pot augmentar-vos la nota fins a 1 punt per avaluació.

2- La segona possibilitat és participar en la pàgina d’”ESCOLES EN XARXA




Què cal fer ací? Escriure un comentari sobre qualsevol tema relacionat amb el món de l’institut i dels seus estudiants i també fer un comentari a una notícia publicada per altra escola. Visiteu la pàgina i sabreu també quins són els temes més demanats
Aquesta activitat es presentarà mitjançant correu electrònic a biogeovfe@gmail.com, adjuntant un document word (.doc) amb el vostre comentari acompanyat d’alguna fotografia relacionada. Més endavant us diré com escriure directament al bloc d'escoles en xarxa.
Cada notícia tindrà un valor de fins a 0,25 punts d’augment sobre la nota final de l’avaluació, a més de servir per augmentar la nota d’actitud. Naturalment es valorarà la importància o relevància de la notícia i el treball realitzat per l’alumne. Es valorarà la redacció i l’ortografia.
Podeu escriure més d’un comentari, encara que mai podrà augmentar la nota més de 0,5 punts.

Total, ací teniu la possibilitat d'augmentar fins a 1,5 punts la vostra nota de l'avaluació: solament cal escriure

El pou més profund

Us copie un article molt adient per al tema que estem estudiant aquests dies, l'estudi de l'interior de la Terra, i que he llegit en el molt recomanable bloc "centpeus". Si que hi ha mètodes d'estudi directe de l'interior de la Terra, un estudi clarament insuficient. d'ací la necessitat d'utilitzar mètodes d'estudi indirectes com el de les ones sísmiques. Espere que us interesse. Podeu aprofitar i escriure un comentari a aquest article al vostre bloc d'alumnes.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ara, quan encara disposem dels últims préssecs frescos al mercat, és una bona època per fer-nos una idea de com és el nostre planeta. Sembla una ximpleria, però si mirem un préssec estem mirant un model a escala de la Terra. El pinyol seria el nucli i la part comestible seria el mantell. Finalment, la pell representaria l’escorça de la Terra. La gràcia d’aquest model és que ens permet fer-nos una idea del poc que hem aconseguit penetrar a l’interior del planeta. Encara no s’ha pogut arribar mai travessar del tot la pell d’aquest préssec gegantí.
És una llàstima, perquè la interfase entre l’escorça i el mantell (o entre la pell i la carn del préssec) sempre m’ha fet gràcia. Segurament és pel nom que té: Discontinuïtat de Mohorovicic, però que s’anomena “el Moho” i que es pronuncia “Mojo”, com la salsa canària. Òbviament el nom és en honor d’Andrija Mohorovicic, el científic croat que al 1908 va deduir l’existència d’aquesta discontinuïtat a partir de dades dels sismògrafs.
Parlem d’una discontinuïtat per indicar que la composició de les roques experimenta un canvi en aquell indret. L’escorça, que és la part on vivim està feta sobretot de basalts i granit, mentre que el mantell el formen roques ígnies que es coneixen com peridotites. Com que la composició i la densitat són diferents, les ondes generades pels terratrèmols es modifiquen en passar per allà, igual que un raig de llum es desvia en entrar a l’aigua.
Però les dades que tenen els geòlegs sobre l’interior del planeta sempre són indirectes. I el millor per conèixer algun indret és anar i mirar-ho de ben a prop. El problema és que en un préssec la pell sembla fina, però en el cas de la Terra ja parlem de foradar uns quants quilòmetres de roca. I això no és gens fàcil.
Fins ara, l’intent més aconseguit el van fer els antics soviètics, en el que va ser la “Perforació Superprofunda de Kola”. La idea era arribar fins al Moho per obtenir mostres, però no va poder ser. I això que tenen el rècord absolut de profunditat perforada. Van arribar fins als 12.262 metres de fondària, que no està gens malament. Però el Moho es troba a uns 35 quilòmetres de fondària, de manera que sols s’ha fet un terç del camí. I si pensem en tota la Terra, gairebé ni l'hem esgarrapat. Aquí hi ha una animació que ho descriu molt gràficament.

Potser seria millor fer la perforació des del fons del mar. Allà el Moho està únicament a uns vuit quilòmetres, però les complicacions de muntar una perforació d’aquestes característiques al fons del mar són formidables.
El cas és que quan els soviètics van anar perforant i van aconseguir als 12.000 metres de fondària van aturar la perforació per poder fer les celebracions com Deu mana. Aquesta aturada va fer que part del forat col·lapsés, de manera que van haver de reprendre la feina des dels 5.000 metres. Al final van aconseguir arribar a la cota, mai superada, dels -12.262 metres, però un imprevist va obligar a aturar la perforació l'any 1994.
El cas és que els càlculs ja preveien un augment gradual de la temperatura, i en aquell nivell esperaven treballar al voltant dels 100 °C. Però la realitat va ser que ja estaven al voltant dels 180 °C i de seguir així, al final la temperatura calculaven que rondaria els 300 °C. Massa elevada per treballar en condicions, de manera que allà es va quedar la perforació.
Pels amants de la Ciència Ficció té la seva gràcia, perquè en realitat, els treballs van incloure varies perforacions a partir d’un pou principal. I el nom del que va aconseguir el rècord és SG-3. Res a veure amb StarGate, però la coincidència sempre em fa somriure. No és una porta estel·lar, però és una porta a l’interior del planeta, que també té la seva gràcia.

No hi ha diners per investigar en Espanya?



Una de les notícies dels darrers dies és la  possible retallada de fons destinats a la investigació científica per al 2010. Avui heu tingut la possibilitat d'escoltar en la xarrada sobre biotecnologia una quantitat important de projectes científics relacionats amb la biotecnologia. Aquests projectes necessiten gran quantitats de diners, naturalment. Podem permetre's el luxe de deixar d'investigar, tot i la crisi econòmica? Ara resultarà que és més important guanyar el "mundial de futbol"  o organitzar una olimpíada que estar al capdavant de la investigació científica mundial. Els esports poden  donar alegria a uns quants, però la ciencia ens porta el progrés i proporciona qualitat de vida a tothom.

I si no, mireu aquest acudit d'una història del "passat".


La darrera pel·lícula d'Alfred Wegener

Alfred Wegener, el pare de la teoria de la deriva continental va morir en Groenlàndia el 1930. Ací teniu imatges d'aquesta increible expedició.






I també un video molt curiós a càrrec d'un alumne un poc "friki", però que té la seua gràcia. per què no s'animeu a fer aquesta mena de videos?

Biotechnofarm

Biotechnofarm: la llavor dels biotecnòlegs del futur.


Aquest és el nom d'un projecte on participen 12 centres escolars de la província de València i 12 més de la de Sevilla. Aquest  projecte està organitzat por la Federación Española de Biotecnólogos (FEBiotec) per tal de difondre  la figura del  biotecnòleg en la societat, així como crear una cultura científica de qualitat en la població.

 El projecte consisteix en la realització de tallers de biotecnologia on es mostrarà de manera amena i participativa com la Biotecnologia forma part de les nostres  vidas. No us asusteu: no serà una classe magistral i avorrida. En una primera sessió -dimecres 7 d'Octubre- se us explicarà què és això de la biotecnologia, la seua història i el seu present. Després, sereu vosaltres qui destacareu per escrit quins són els problemes que la biotecnologia pot solucionar en el món en un futur pròxim. 
D'entre tots els erercicis es seleccionarà una o dos persones que faran una sessió real de laboratori en la Universitat Politècnica el dia 7 de Novembre i se'ls prepararà per a que puguen conduir la segona sessió que farem al nostre centre en el mes de Novembre.
Per a més informació sobre el projecte, visita aquest web



Si voleu saber més coses sobre biotecnologia us podeu descarregar i mirar els llibrets que teniu a cont¡nuació:
Biotecnología y Salud
Plantas transgénicas
Biotecnología y alimentos
Biotecnología y medio ambiente