Durant uns dies hem estat treballant a l'aula d'informàtica les activitats pràctiques sobre ecologia que apareixen en la web "La isla de las ciencias" de la qual hem parlat en entrades anteriors. Una forma molt diferent de treballar, molt més propera a la metodologia científica. Cada alumne va realitzar una activitat diferent i el seu treball equilavia a 2 punts de l'examen.
Els alumnes de 4 ESO van realitzar el passat dia 17 de Maig una activitat pràctica d'ecologia , tot visitant una zona de la serrà d'Espadà. el resultat d'aquesta visita la teniu en aquest treball fet per les alumnes Cristina Barreda, Raquel Inat i Sofia Soler.
Aquest curs, els meus alumnes de 3 ESO i 4 ESO varen participar en l’estudi sobre els hàbits alimentaris, organitzat per l’equip de Recerca en Acció i la Fundació Alícia. Ens ha estat atorgat el tercer premi. a continuació teniu les raons del jurat per premiar-nos:
3/ IES Vicente Ferrer Escrivà (4t ESO)
Les propostes d’aquesta classe són molt interessants i es nota que han estat treballades pels mateixos alumnes. Una de les propostes que més ens agraden és la de conrear un petit hort a l’escola, per tal de que els nens aprenguin a valorar l’esforç que comporta i per a fomentar el consum de les fruites i verdures plantades.
Felicitacions a tots els alumnes participats de 4 d'ESO i, especialment, a les alumnes Cristina Barreda i Sofia Soler, el treball de les qual va fer decidir els membres del jurat a concedir el premi al nostre centre.
Dissabte pel matí vinent tindrà lloc EXPOCIENCIA 2010, una jornada de portes obertes organitzada pel Parc científic de la Universitat de València.
Al llarg de tot el matí estan programades una gran varietat d'activitats científiques i tecnològiques per tal que tots els assistents descobrisquen, experienten, i s'apropen d'una forma agradable a allò que és la ciència. els tallers estan pensats per a un públic de TOTES les edats. podeu anar amb els amics o amb tota la família.
Ara que estem estudiant evolució en classe, potser podreu entendre una mica millor el contingut d'aquesta entrada publicada al bloc Centpeus que tracta de les relacions de parentiu evolutiu entre els humans actuals i els Neandertals. L'article està referint-se a proves de tipus bioquímic. Us transcric l'article:
Els detectius saben molt be que per refer una història cal tenir presents tots els detalls, totes les pistes, ja que qualsevol indici ens pot oferir un nou punt de vista que faci canviar l’esquema general o, si més no, alguns detalls de la història. I la setmana passada van sortir a la llum unes noves dades que ens ajuden a entendre una mica més la nostra història, la dels humans. Uns investigadors han descobert que els humans portem una mica de DNA compartit amb els neandertals. Naturalment el titular a la premsa era que els humans s’havien aparellat amb els neandertals. També recalcaven que no podem saber si va ser un mascle sapiens amb una femella neandertal o a l’inrevés.
És comprensible que la imatge d’un neandertal i un sapiens fotent un clau és més espectacular que la nova imatge que aporta a la nostra evolució. Però després d’una estona de bromes, si donem un cop d’ull a com van fer l’estudi trobem coses que també són interessants.
En realitat, fins ara només podíem agafar restes de neandertals i compara-les amb les dels humans actuals o d’altres simis per mirar d’establir semblances i diferències. Això ens ha donat molta informació, però evidentment té uns límits. La gràcia és que fa poc s’han desenvolupat les tècniques per obtenir DNA de les restes dels neandertals. I amb això podem començar a comparar-nos a nivell molecular.
En aquest estudi s’ha comparat el DNA obtingut a partir d’ossos de tres neandertals amb el de cinc humans actuals. També s’ha comparat amb el de ximpanzés, els nostres parents vius més propers. Els cinc humans no van triar-se a l’atzar. Corresponien a un humà sud-africà, un de l’Àfrica occidental, un francès, un xinès i un de Nova Zelanda.
Adoneu-vos que els genomes del xinès i el de Nova Zelanda eren representatius d’humans que mai no van estar en contacte (que sapiguem) amb neandertals. En canvi el francès és una mostra d’humans que si que hi van estar en contacte, ja que en realitat els neandertals eren típicament europeus i per aquí tenim constància que van conviure durant un temps les dues espècies. Finalment els africans eren els representants de l’origen dels humans, abans de la sortida d’Àfrica que va tenir lloc fa uns 70.000 anys.
El primer que han vist és que humans i neandertals estem molt més emparentats entre nosaltres que amb els ximpanzés, cosa que confirma el que deien els estudis purament anatòmics.
Però l’interessant ha estat, és clar, la presencia de gens de neandertals en el genoma dels humans moderns. El primer que cal notar és que no es tracta de gens funcionals. Parlem de zones de DNA que no semblen tenir una particular importància. És evident que no hem heretat dels neandertals la seva capacitat per resistir el fred i aparentment tampoc cap gen d’especial importància. També cal destacar que ells no portaven DNA humà.
Però el més interessant és que tant el francès, com el xinès i el de Nova Zelanda porten DNA neandertal. En canvi, els africans no.
Això indica que els entrecreuaments devien tenir lloc a la zona de l’orient mitjà. Abans que els humans abandonessin Àfrica i s’escampessin per tot el planeta. Els humans que van migrar cap Àsia i Oceania ja portaven els fragments de DNA neandertal a les seves cèl·lules. Uns fragments potser de poca importància funcional, però que deixaven una empremta sobre la nostra història.
Per descomptat caldrà fer més estudis per perfilar millor el que anem descobrint. Però en tot cas, si algun dia algú us vol insultar dient-vos “neandertal”, podeu respondre-li amb tranquil·litat que “efectivament, però només entre un 1 % i un 4 %”.
Un dels mecanismes més extesos que expliquen l'aparició de noves espècies és el mecanisme d'especiació al·lopàtrica.
Per il·lustrar els passos en el procés d'especiació al·lopàtrica, examinarem una espècie hipotètica de sargantana. Abans que comence el procés, hi ha poblacions d'aquesta espècie a banda i banda d'un rierol. Cada població presenta algun grau d'adaptació per al camuflatge amb el medi ambient local (en funció del color de la superfície de la zona).
Hi ha individus que de tant en tant creuen el torrent i poden creuar-se amb individus de l'altre banda, mantenint així les poblacions com a membres d'una sola espècie.
El procés d'especiació al·lopàtrica comença quan un canvi climàtic fa que el riu siga molt més ample.
Les sargantanes no poden creuar el riu i així aquest pot fer que les dues poblacions (a l'esquerra i a la dreta del riu) resten aïllades geogràficament. El riu segueix sent una barrera geogràfica per a diversos milers d'anys. Durant aquest temps, es tornen cada vegada més poblacions genèticament diferents a causa de l'adaptació local. La població de la part esquerra del riu presenta un color prou més fosc que la població de la dreta on predominen individus molt més clars.
Imaginem ara que el clima canvia de nou i el riu torna a ser un rierol. Les sargantanes ara poden tornar a creuar a l'altre costat. Si les poblacions han evolucionat genèticament de forma molt diferent, l'encreuament entre els individus d'aquestes dues poblacions ja no és possible i les dues poblacions poden ser considerades espècies separades.
El comprendreu molt millor visitant el següent enllaç on aquest dibuixos formen part d'una curta animació:
PROPOSTES PER A MILLORAR L'ALIMENTACIÓ DELS ALUMNES DE LA NOSTRA CLASSE
Sofía Soler (4 ESO C)
Cristina Barreda (4 ESO C)
IES VICENTA ESCRIVÀ (VALÈNCIA)
Després de conèixer els resultats del test sobre l’alimentació que vam realitzar el passat mes que consistia en l’estudi de l’alimentació dels joves d’aquest centre, amb el fi de comparar els resultats amb els alumnes d’altres centres educatius per a poder realitzar una estadística, a més d’enviar una resposta per a ajudar-nos en la millora dels nostres hàbits alimenticis.
Nosaltres hem preparat tres diferents propostes en les que fem referencia a les tres carències dels alumnes d’aquest centre, és a dir, la ingesta de fruites, verdura i, com no, el peix.
La finalitat d’aquestes tres propostes és ajudar als joves per a que vegen més atractius aquestos aliments i que agafen hàbits alimenticis de vida sana per a solucionar aquest greu problema.
Projecte 1: Un hort fet pels estudiants
Aquest projecte consistiría en la creació d’una nova materia optativa dins dels currículum escolar en la qual els alumnes tindrien la possibilitat d’estudiar plantes frutals, hortalisses i qualsevol element agrícola. L’asignatura s’ajudaria amb un xicotet hort plantat i conreat pels propis alumnes en el centre, i que ells mateixos pugueren aprofitar els fruits per al seu propi consum.
Aixina, els joves, apreciarien el resultat del seu dur treball afiançant una millora en l’hàbit alimentici i en el seu creixement com a persones.
Projecte 2: PAPES, ENTREPANS I FRUITES!
Amb aquest projecte volem incrementar el consum de fruita als centres educatius. Açó no es aconseguirà només donant xarrades ni fullets informatius que els més joves obliden o simplement els llancen a terra sense mirar-los.
Per a evitar això, volem introduïr a les cafeteries dels centres que, com ja sabem oferixen als estudiants una gran varietat d’esmorçars, lapossibilitat que els alumnes tinguen també la possibilitat de triar entre bollería o entrepans. Bé, doncs el que volem, és introduïr fruïta, és a dir, que en les cafeteries també es venga fruïta, ja siga en peça o en suc.
Açó permetirà als alumnes poder elegir fruïta per a esmorçar o, si ja el porten de casa, acompañar-lo amb un deliciòs suc natural, perfecte per a seguir amb forces la resta del dia.
Projecte 3: SALUT CAMUFLADA
Cóm fer que els més joves mengen verdures o peix sense que s’adonen? Aquesta és una de les preguntes més repetides, doncs açò ho podem evitar si aquestos no saben que es el que están menjant, és a dir, ‘’camuflar’’ el peix i les verdures i una volta s’hagen menjat el plat dir-los que hi havia , aixina ells s’adonaran de que no te un gust tan dolent i que, fins i tot, els agrade més del que ells pensaven abans de tastar aquest nou plat.
Finalment hem fet aquest vídeo que esperem que us agrade:
Si feu clic sobre el video el podreu veure a TOTA PANTALLA
Per a finalitzar hem inclós el enllaç d’aquesta página (baix) en la que hi han jocs per a totes les edats on els joves poden aprendre molts conceptes sobre una alimentació sana i correcta.
Tot i que ens avancem al tema d'ecologia, la proximitat de la visita dels italians al nostre centre fa convenient la presentació d'aquest vídeo emès al programa quèquicom de la TV3.
Una web que us permetrà descobrir molts aspectes importants -en anglés- sobre la vida i obra de Charles Darwin i la teoria de l'evolució. Il·lustracions molt bones. Recordeu que cal entrar a l'apartat "for kids"
Recorda que estem en classe de Biologia. El joc és prou addictiu, ja que no depén totalment de tu i tothom vol sobreviure i no extingir-se. El més important, però, és entendre en que es basa la teoria de la selecció natural de Darwin, així que caldrà llegir-se molt bé les instruccions del joc. En finalitzar el tema us preguntarem els postulats de la teoria -i no necessariament de forma teòrica-. En el següent enllaç tens una presentació que explica allò més bàsic de la teoria de la selecció naturali que t'ajudarà a entendre el que estàs fent..
"La isla de las ciencias" és una web del Ministeri d'Educació que ens ajudarà a comprendre la teoria de l'evolució, el neodarwinisme, a partir dels vostres coneixements previs sobre genètica i mitjançant una sèrie d'activitats pràctiques
El 1982, amb motiu del centenari de la mort de Darwin, el Natural History Museum de Londres va publicar un interessant llibre sobre Darwin i l'evolució, el qual, tot i el temps passat, mereix una lectura atenta. Un material molt recomanable i molt entenedor que us servirà de molt en aquest tema.
El programa Codigene el podeu descarregar des d'ací. Quan aparega la pàgina, utilitzeu l'opció "Free User". Espereu un poc i el podreu descarregar al vostre ordinador. S'instal·la fàcilmente en qualsevol PC Podeu practicar exercicis de replicació i síntesi de proteïnes. Recordeu que cal anar a Opcions de la traducció per poder seleccionar que en l'exercici demane 'anticodó i/o l'aminoàcid.
R-evoluciona’t! és una invitació a la R-evolució. A la revolució del coneixement sobre evolucionisme. Amb aquestes 20 píndoles dedicades a diversos aspectes de l’evolució podreu saber totes les claus de la Teoria de la selecció natural de les espècies i del seu creador, el naturalista anglès Charles Darwin (1809-1882). Sigueu curiosos i visualitzeu aquells temes (llista de l'esquerra) que més us interessen.
Tot i que queda encara més d'un per veure aquest tema, "El diari de l'escola" ha publicat un especial sobre evolucionisme "seguint la petja de Darwin", ideal per als alumnes de secundària. Material molt recomanable que de bon segur treballarem en classe
La Universitat d'Arizona té una pàgina molt interessant (i senzilla) on podràs aprendre moltes coses sobre cromosomes, cariotips i mutación. Si cliques en la part inferior en historias medicales" apareix una nova pàgina on trobaràs la història de tres pacients amb alteracions cromosòmiques. La teua missió és aparellar uns pocs cromosomes homòlegs, fixant-te en la seua mida, formai bandeig. En les instruccions hi ha molta informació teòrica.
Slidefinder és un cercador que intenta facilitar-nos la tasca de trobar presentacions PowerPoint a la xarxa. Es poden cercar per: nom, títols, text, notes, paraules clau i llengua. Fa poc han incorporat un nou apartat per universitats. Una eina molt útil que ens facilitarà trobar informació per realitzar els nostres treballs (he dit, ens ajudarà, no que es tracte de "copiar i enganxar"
La visualització prèvia dels resultats en miniatures facilita la tria. Ens podem descarregar al moment la presentació o obrir-la a la mateixa pàgina.
Ara que ja s'heu animat a publicar coses amb l'ordinador apareixen noves possibilitats. Heu fet un treball (word, powerPoint...) que ha quadat molt bé, però que no podeu publicar perquè és molt gran i no cap al vostre bloc. Què podem fer? Hi ha una pàgina que et permet fer això, és a dir, penjar un treball teu en internet i enllaçar-lo al teu bloc. La utilitat és diu Scribd i us he posat un tutorial que us ensenyarà a utilitzar-lo. Solament necessiteu tenir accés a internet i registar-vos (podeu utilitzar la identitat del correu gmail) Com veieu, sense l'anglés, poc es pot fer en internet
Espere que el treball que us espera (realitzar un model tridimensional d'una cèl·lula) siga del vostre gust. Fins i tot us la podeu menjar. Ací teniu més fotos de models de cèl·lules. El treball es pot fer de manera individual o per parelles. Podeu utilitzar molts materials, però recordeu que es puntuarà aquells que representen millor els diferents orgànuls i estructures cel·lulars.
Finalment cal fer una entrada (INDIVIDUAL) en el vostre bloc on cal posar una foto del vostre model amb una explicació completa del vostre treball:
Objectius del treball: (per a què fem aquest treball)
Metodologia: (com ho hem fet?) Podeu afegir més fotos o un video curt
Informe descriptiu: què significa cada una de les estructures que apareixen en el vostre model, quina és la funció d'aquesta estructura en la cèl·lula, etc.,
Valoració: (quines coses heu aprés fent-lo ?)
Més instruccions a la fi del document que us he enviat al vostre correu electrònic
Una vegada fet el treball i haver estudiat la teoria en classe, podries respondre a les activitats que proposa aquesta web?? Si ho fas bé, segur que aproves l'examen!!
L'evolució de la vida a 60 segons condensa 4.600 milions anys d'història en un minut. Com un rellotge especialitzat dóna un sentit de perspectiva: de la formació de la Terra, a l'explosió del Cambrià, a l'evolució dels ratolins i els esquirols - és proporcional a tota la resta d'esdeveniments, i mostra la humanitat com un petit punt, gairebé imperceptible en el curs de la història.
Cada esdeveniment en l'evolució de la vida s'esvaeix gradualment en el transcurs del minut, tot deixant empremtes tipogràfiques que fan ressò de tot el camí fins al dia d'avui. Així com la nostra sang que encara porta l'aigua salada dels nostres avantpassats evolutius més antics.
L'avaluació passada tinguèreu l'oportunitat de fer una activitat semblant, un calendari de història de la Terra on condensaven 4600 milions d'anys en un únic any. Sofia Soler va realitzar un bon treball. La resta no va fer res.
Entrades
