Un dels mecanismes més extesos que expliquen l'aparició de noves espècies és el mecanisme d'especiació al·lopàtrica.
Per il·lustrar els passos en el procés d'especiació al·lopàtrica, examinarem una espècie hipotètica de sargantana. Abans que comence el procés, hi ha poblacions d'aquesta espècie a banda i banda d'un rierol. Cada població presenta algun grau d'adaptació per al camuflatge amb el medi ambient local (en funció del color de la superfície de la zona).
Hi ha individus que de tant en tant creuen el torrent i poden creuar-se amb individus de l'altre banda, mantenint així les poblacions com a membres d'una sola espècie.
El procés d'especiació al·lopàtrica comença quan un canvi climàtic fa que el riu siga molt més ample.
Les sargantanes no poden creuar el riu i així aquest pot fer que les dues poblacions (a l'esquerra i a la dreta del riu) resten aïllades geogràficament. El riu segueix sent una barrera geogràfica per a diversos milers d'anys. Durant aquest temps, es tornen cada vegada més poblacions genèticament diferents a causa de l'adaptació local. La població de la part esquerra del riu presenta un color prou més fosc que la població de la dreta on predominen individus molt més clars.
Imaginem ara que el clima canvia de nou i el riu torna a ser un rierol. Les sargantanes ara poden tornar a creuar a l'altre costat. Si les poblacions han evolucionat genèticament de forma molt diferent, l'encreuament entre els individus d'aquestes dues poblacions ja no és possible i les dues poblacions poden ser considerades espècies separades.
El comprendreu molt millor visitant el següent enllaç on aquest dibuixos formen part d'una curta animació: