|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris evolució. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris evolució. Mostrar tots els missatges
|
Ara que estem estudiant evolució en classe, potser podreu entendre una mica millor el contingut d'aquesta entrada publicada al bloc Centpeus que tracta de les relacions de parentiu evolutiu entre els humans actuals i els Neandertals. L'article està referint-se a proves de tipus bioquímic. Us transcric l'article:
Els detectius saben molt be que per refer una història cal tenir presents tots els detalls, totes les pistes, ja que qualsevol indici ens pot oferir un nou punt de vista que faci canviar l’esquema general o, si més no, alguns detalls de la història. I la setmana passada van sortir a la llum unes noves dades que ens ajuden a entendre una mica més la nostra història, la dels humans. Uns investigadors han descobert que els humans portem una mica de DNA compartit amb els neandertals. Naturalment el titular a la premsa era que els humans s’havien aparellat amb els neandertals. També recalcaven que no podem saber si va ser un mascle sapiens amb una femella neandertal o a l’inrevés.
És comprensible que la imatge d’un neandertal i un sapiens fotent un clau és més espectacular que la nova imatge que aporta a la nostra evolució. Però després d’una estona de bromes, si donem un cop d’ull a com van fer l’estudi trobem coses que també són interessants.
En realitat, fins ara només podíem agafar restes de neandertals i compara-les amb les dels humans actuals o d’altres simis per mirar d’establir semblances i diferències. Això ens ha donat molta informació, però evidentment té uns límits. La gràcia és que fa poc s’han desenvolupat les tècniques per obtenir DNA de les restes dels neandertals. I amb això podem començar a comparar-nos a nivell molecular.
En aquest estudi s’ha comparat el DNA obtingut a partir d’ossos de tres neandertals amb el de cinc humans actuals. També s’ha comparat amb el de ximpanzés, els nostres parents vius més propers. Els cinc humans no van triar-se a l’atzar. Corresponien a un humà sud-africà, un de l’Àfrica occidental, un francès, un xinès i un de Nova Zelanda.
Adoneu-vos que els genomes del xinès i el de Nova Zelanda eren representatius d’humans que mai no van estar en contacte (que sapiguem) amb neandertals. En canvi el francès és una mostra d’humans que si que hi van estar en contacte, ja que en realitat els neandertals eren típicament europeus i per aquí tenim constància que van conviure durant un temps les dues espècies. Finalment els africans eren els representants de l’origen dels humans, abans de la sortida d’Àfrica que va tenir lloc fa uns 70.000 anys.
El primer que han vist és que humans i neandertals estem molt més emparentats entre nosaltres que amb els ximpanzés, cosa que confirma el que deien els estudis purament anatòmics.
Però l’interessant ha estat, és clar, la presencia de gens de neandertals en el genoma dels humans moderns. El primer que cal notar és que no es tracta de gens funcionals. Parlem de zones de DNA que no semblen tenir una particular importància. És evident que no hem heretat dels neandertals la seva capacitat per resistir el fred i aparentment tampoc cap gen d’especial importància. També cal destacar que ells no portaven DNA humà.
Però el més interessant és que tant el francès, com el xinès i el de Nova Zelanda porten DNA neandertal. En canvi, els africans no.
Això indica que els entrecreuaments devien tenir lloc a la zona de l’orient mitjà. Abans que els humans abandonessin Àfrica i s’escampessin per tot el planeta. Els humans que van migrar cap Àsia i Oceania ja portaven els fragments de DNA neandertal a les seves cèl·lules. Uns fragments potser de poca importància funcional, però que deixaven una empremta sobre la nostra història.
Per descomptat caldrà fer més estudis per perfilar millor el que anem descobrint. Però en tot cas, si algun dia algú us vol insultar dient-vos “neandertal”, podeu respondre-li amb tranquil·litat que “efectivament, però només entre un 1 % i un 4 %”.
|
Un dels mecanismes més extesos que expliquen l'aparició de noves espècies és el mecanisme d'especiació al·lopàtrica.
Per il·lustrar els passos en el procés d'especiació al·lopàtrica, examinarem una espècie hipotètica de sargantana. Abans que comence el procés, hi ha poblacions d'aquesta espècie a banda i banda d'un rierol. Cada població presenta algun grau d'adaptació per al camuflatge amb el medi ambient local (en funció del color de la superfície de la zona).
Hi ha individus que de tant en tant creuen el torrent i poden creuar-se amb individus de l'altre banda, mantenint així les poblacions com a membres d'una sola espècie.
El procés d'especiació al·lopàtrica comença quan un canvi climàtic fa que el riu siga molt més ample.
Les sargantanes no poden creuar el riu i així aquest pot fer que les dues poblacions (a l'esquerra i a la dreta del riu) resten aïllades geogràficament. El riu segueix sent una barrera geogràfica per a diversos milers d'anys. Durant aquest temps, es tornen cada vegada més poblacions genèticament diferents a causa de l'adaptació local. La població de la part esquerra del riu presenta un color prou més fosc que la població de la dreta on predominen individus molt més clars.
Imaginem ara que el clima canvia de nou i el riu torna a ser un rierol. Les sargantanes ara poden tornar a creuar a l'altre costat. Si les poblacions han evolucionat genèticament de forma molt diferent, l'encreuament entre els individus d'aquestes dues poblacions ja no és possible i les dues poblacions poden ser considerades espècies separades.
El comprendreu molt millor visitant el següent enllaç on aquest dibuixos formen part d'una curta animació:
|
El joc de l'evolució: basat en l'exemple de la papallona biston betularia.
Hi ha una versió en anglès del joc: és convenient utilitzar-la per poder aprendre el vocabulari.
|
Material molt asequible de la Universitat de Cambridge que ens mostra les principals evidències a favor de la teoria de l'evolució.
|
Una web que us permetrà descobrir molts aspectes importants -en anglés- sobre la vida i obra de Charles Darwin i la teoria de l'evolució. Il·lustracions molt bones. Recordeu que cal entrar a l'apartat "for kids"
|
Darwin: Who Wants to Live a Million Years?: Science Channel
Recorda que estem en classe de Biologia. El joc és prou addictiu, ja que no depén totalment de tu i tothom vol sobreviure i no extingir-se. El més important, però, és entendre en que es basa la teoria de la selecció natural de Darwin, així que caldrà llegir-se molt bé les instruccions del joc. En finalitzar el tema us preguntarem els postulats de la teoria -i no necessariament de forma teòrica-. En el següent enllaç tens una presentació que explica allò més bàsic de la teoria de la selecció naturali que t'ajudarà a entendre el que estàs fent..
|
"La isla de las ciencias" és una web del Ministeri d'Educació que ens ajudarà a comprendre la teoria de l'evolució, el neodarwinisme, a partir dels vostres coneixements previs sobre genètica i mitjançant una sèrie d'activitats pràctiques
|
El 1982, amb motiu del centenari de la mort de Darwin, el Natural History Museum de Londres va publicar un interessant llibre sobre Darwin i l'evolució, el qual, tot i el temps passat, mereix una lectura atenta. Un material molt recomanable i molt entenedor que us servirà de molt en aquest tema.
|
|
Tot i que queda encara més d'un per veure aquest tema, "El diari de l'escola" ha publicat un especial sobre evolucionisme "seguint la petja de Darwin", ideal per als alumnes de secundària. Material molt recomanable que de bon segur treballarem en classe
|
L'evolució de la vida a 60 segons condensa 4.600 milions anys d'història en un minut. Com un rellotge especialitzat dóna un sentit de perspectiva: de la formació de la Terra, a l'explosió del Cambrià, a l'evolució dels ratolins i els esquirols - és proporcional a tota la resta d'esdeveniments, i mostra la humanitat com un petit punt, gairebé imperceptible en el curs de la història.
Cada esdeveniment en l'evolució de la vida s'esvaeix gradualment en el transcurs del minut, tot deixant empremtes tipogràfiques que fan ressò de tot el camí fins al dia d'avui. Així com la nostra sang que encara porta l'aigua salada dels nostres avantpassats evolutius més antics.
L'avaluació passada tinguèreu l'oportunitat de fer una activitat semblant, un calendari de història de la Terra on condensaven 4600 milions d'anys en un únic any. Sofia Soler va realitzar un bon treball. La resta no va fer res.
|
Un simple video del YouTube us pot ajudar a realitzar una bona presentació en anglés.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
