Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos educatius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos educatius. Mostrar tots els missatges

Programa tres14: L'Univers

Episodi del programa tres14 de TV1 emés en febrer de2011 i en el qual trobareu una gran quantitat de respostes als enigmes de l'univers.

Com explicar la genètica



En internet es troben coses molt interessants. En aquest bloc La genètica i les lleis de l’herència tenim una unitat de genàtica per a 4 ESO espectacular.


Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:

  1. Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
  2. Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
  3. Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
  4. Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
  5. Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
  6. Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
  7. Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
  8. Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
  9. Explicar la importància biològica de la meiosi
  10. Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
  11. Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
  12. Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
  13. Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
  14. Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
  15. Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
  16. Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
  17. Discutir la influència de l’ambient en l’herència
  18. Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions

Lleis de Mendel
Lleis de Mendel

Us adjunte un seguit d’enllaços amb més recursos:


Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors,  heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.

  1. Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
  2. Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
  3. Escolteu el video i relacioneu els conceptes. Tot seguit completeu i transcriviu el text.
  4. Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer :cry:  )
  5. Entreu a la web del Projecte Biosfera i completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer :cry:  ) sobre Mendel.
  6. Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
  7. Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
  8. Torneu al Biosfera i completeu ara l’activitat 5 (en Explorer :cry:  ), sobre Teoria cromosòmica de l’herència i els problemes de genètica.
  9. Finalment per sintetitzar, completeu els següents problemes de genètica del Biologia en context

Tres14: Alimentació


http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-alimentacion/1108596/

Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.

El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.

Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.

Quequicom: La diabetes

Edu3.cat 

Diabetis: quan el dolç amarga


"Quèquicom" dedica el capítol a la diabetis, una malaltia que afecta milions de persones. Però no tots els afectats ho saben, perquè aquesta malaltia no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

Colors i percepcions

En aquest bloc he llegit que els colors poden influir en la nostra percepció de la realitat. A més de ser curiós, us anime a comprovar la seua veracitat, mitjançant algun tipus de prova científica.

Si vols arribar més lluny, vesteix de vermell. Si vols que la teua caixa pese menys, pinta-la de blanc


L'aspecte de les coses, sobretot els seus colors, té efectes psicològics sorprenents.
Fins al punt que el color de la roba pot arribar a influir en lel rendiment dels esportistes, per exemple. La investigació, recollida per la revista Nature, va ser duta a terme per dos antropòlegs de la Universitat de Durham: Russel Hill i Robert Barton. Després d'escodrinyar les estadístiques dels combats dels Jocs Olímpics d'Atenes de 2004, van descobrir que vestir de color vermell augmenta les probabilitats de guanyar. Entre contrincants igualats, la preponderància dels guanyadors de vermell és prou rellevant com per ser producte de la casualitat. Potser perquè el vermell està associat popularment a la guerra, a l'acció, a la violència de la sang. Com si així els esportistes es poguessin posar un vestit de superheroi. Com la ploma que usava Dumbo per tal d'obtenir la confiança suficient per a volar.

La mida i el pes dels objectes també poden modificar (psicològicament) emprant els colors. Si els portadors d'una mudança protesten per l'excessiu pes de les caixes que han de transportar, sent aquestes de color negre, només cal canviar el negre pel blanc i, automàticament, els portadors sentiran que el pes disminueix. Perquè psicològicament el blanc pesa menys que el negre. 

O un altre: un comensal que només percebi el món en blanc i negre i es disposés a consumir un plat de spaghetti, sentiria arcades, ja que només veuria cucs negres, una barreja  que al paladar sabria com a tal, mai com spaghetti. Perquè el color també atorga gust a un aliment.

Via | La psicologia del color d'Eva Heller / Un antropòleg a Mart d'Oliver Sacks

Webquest sobre sexualitat

Anem a fer un treball en grups de tres persones sobre sexualitat. Imagineu que sou un grup de 3 amics que heu decidit fer feina de voluntaris durant l'estiu al centre de planificació familiar de la vostra ciutat. 
La vostra tasca consistirà en assessorar, informar i recomanar a cada persona que ho sol·licite tot el que cal saber en el seu cas sobre anticonceptius i malalties de transmissió sexual. 
Els detalls del treball i com s'agruparem ho decidirem en classe.
La feina a realitzar la teniu en aquesta web

adolescència / tres14

De bon segur us interessarà el tema i us ajudarà a conèixer-vos millor.El sempre interessant programa tres14 de TVE1 us aclarirà moltes coses. Si voleu saber-ne més, hi teniu molts enllaços per obrir. Esteu invitats a escriure al vostre bloc les vostres reflexions.


adolescencia / tres14

  • ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia?
  • ¿la adolescencia es inevitable?
  • ¿qué seríamos sin adolescencia?

Hubo una época en la que dábamos un salto directo de la infancia a la edad adulta. De los juguetes pasábamos al trabajo y a la hipoteca. Nos perdíamos la música, el baile y la diversión. Nuestro cuerpo cambiaba, pero a nadie parecía importarle. En 1904 el psicólogo americano Stanley Hall publicó un artículo llamado “Adolescencia” y así se empezó a reconocer una nueva etapa de la vida, que aún nos cuesta definir y entender. Cambia nuestro cuerpo pero también nuestro lugar en la sociedad. Y en el proceso parece que estemos en tierra de nadie. Por eso, para estudiar a los adolescentes no basta con la medicina y la biología. Antropólogos y sociólogos también ayudan a entender esta etapa de la vida en la que todo parece empezar a cambiar. Michel Fize y Carles Feixa creen que en la adolescencia tenemos más potencialidades y somos más inteligentes. Otros como el pediatra Santiago García-Tornel y el catedrático en Pediatría Antonio Carrascosa analizan los comportamientos y los inevitables cambios físicos de esta etapa de la vida. tres14 habla con ellos para saber ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia? ¿la adolescencia es inevitable? ¿qué seríamos sin adolescencia?

Y además en este programa hablamos de:
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.

Links Adolescencia

http://www.muyinteresante.es/las-10-claves-de-la-adolescencia
En Muy Interesante publican Las 10 claves de la adolescencia. Psicólogos y sociólogos investigan si su comportamiento obedece a un rito social o se debe a un cúmulo de factores biológicos.
http://www.investigacionyciencia.es/03063988000590/El_cerebro_adolescente.htm
En la revista Investigación y Ciencia publican El cerebro adolescente. Los adolescentes muestran poco juicio en situaciones arriesgadas. Pensar de forma menos lógica podría dar mejores resultados.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/10/22/psiquiatriainfantil/1287758911.html

En la web del diario El Mundo publican El cerebro juvenil se vuelve insensible a la violencia. Según un estudio, una sobredosis de escenas brutales lleva a los adolescentes a insensibilizarse ante ellas.
http://www.tendencias21.net/Descubren-por-que-a-los-adolescentes-les-cuesta-concentrarse_a4518.html
En la web de Tendencias21 publican Descubren por qué a los adolescentes les cuesta concentrarse. El cerebro no termina de desarrollarse hasta avanzada la veintena, mucho después de lo que se creía.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/minutos/medir/madurez/cerebral/elpepusoc/20100910elpepusoc_8/Tes
En la web de El País publican Cinco minutos para medir la madurez cerebral. Las conexiones neuronales muestran el paso de la infancia y la adolescencia a la edad adulta y se observan mediante un escáner.
http://www.madrimasd.org/noticias/ninos-espanoles-llegan-adolescencia/44555
En la web de mi+d publican Los niños españoles llegan antes a la adolescencia. Antes jugaban con muñecas y coches. Ahora viven por les encantan los programas de televisión de adultos y quieren vestirse como mayores.
http://psiquiatria.diariomedico.com/2010/11/16/area-cientifica/especialidades/psiquiatria/botellon-adolescente-eleva-riesgo-de-depresion
En el portal de Diario Médico se puede leer la noticia El 'botellón' adolescente eleva el riesgo de depresión. El consumo excesivo de alcohol en la adolescencia podría aumentar el riesgo de trastornos del estado anímico.

Especial sobre dinosaures

tres14 - Herència genètica

El resultat genètic d'un aparellament és molt difícil de predir. Però tot i així ens preguntem per què som com som. Volem saber per què tenim els ulls de l'avi o si determinada malaltia s'hereta. I la resposta a les nostres preguntes està en els gens. Cromosomes, aminoàcids i proteïnes són conceptes que de vegades se'ns barregen al cap, però que estan darrere del que ens fa tan iguals i tan diferents. "Tres 14" ha parlat amb el biòleg Marc Isamat i la seva família, amb la ginecòloga Carmina Comas i amb l'oncòleg Manel Esteller. A ells els preguntem què és l'herència? Sabem per què som com som? ¿Controlarem què li arribem als nostres fills?
 

Un exemple dels treballs realitzat dins la web "La isla de las Ciencias"

Durant uns dies hem estat treballant a l'aula d'informàtica les activitats pràctiques sobre ecologia que apareixen en la web "La isla de las ciencias" de la qual hem parlat en entrades anteriors. Una forma molt diferent de treballar,  molt més propera a la metodologia científica. Cada alumne va realitzar una activitat diferent i el seu treball equilavia a 2 punts de l'examen.

Mostra d'una activitat feta pels alumnes: Segregació ecològica

Estudiar ecologia amb "La isla de las Ciencias"

Tornem a aquesta interessant web per poder estudiar d'una forma més activa els temes que comprenen l'estudi de l'ecologia.

Sapiens, una mica Neandertals

Som una mica Neandertals


Ara que estem estudiant evolució en classe, potser podreu entendre una mica millor el contingut d'aquesta entrada publicada al bloc Centpeus que tracta  de les relacions de parentiu evolutiu entre els humans actuals i els Neandertals. L'article està referint-se a proves de tipus bioquímic. Us transcric l'article: 

Els detectius saben molt be que per refer una història cal tenir presents tots els detalls, totes les pistes, ja que qualsevol indici ens pot oferir un nou punt de vista que faci canviar l’esquema general o, si més no, alguns detalls de la història. I la setmana passada van sortir a la llum unes noves dades que ens ajuden a entendre una mica més la nostra història, la dels humans. Uns investigadors han descobert que els humans portem una mica de DNA compartit amb els neandertals. Naturalment el titular a la premsa era que els humans s’havien aparellat amb els neandertals. També recalcaven que no podem saber si va ser un mascle sapiens amb una femella neandertal o a l’inrevés.
És comprensible que la imatge d’un neandertal i un sapiens fotent un clau és més espectacular que la nova imatge que aporta a la nostra evolució. Però després d’una estona de bromes, si donem un cop d’ull a com van fer l’estudi trobem coses que també són interessants.
En realitat, fins ara només podíem agafar restes de neandertals i compara-les amb les dels humans actuals o d’altres simis per mirar d’establir semblances i diferències. Això ens ha donat molta informació, però evidentment té uns límits. La gràcia és que fa poc s’han desenvolupat les tècniques per obtenir DNA de les restes dels neandertals. I amb això podem començar a comparar-nos a nivell molecular.
En aquest estudi s’ha comparat el DNA obtingut a partir d’ossos de tres neandertals amb el de cinc humans actuals. També s’ha comparat amb el de ximpanzés, els nostres parents vius més propers. Els cinc humans no van triar-se a l’atzar. Corresponien a un humà sud-africà, un de l’Àfrica occidental, un francès, un xinès i un de Nova Zelanda.
Adoneu-vos que els genomes del xinès i el de Nova Zelanda eren representatius d’humans que mai no van estar en contacte (que sapiguem) amb neandertals. En canvi el francès és una mostra d’humans que si que hi van estar en contacte, ja que en realitat els neandertals eren típicament europeus i per aquí tenim constància que van conviure durant un temps les dues espècies. Finalment els africans eren els representants de l’origen dels humans, abans de la sortida d’Àfrica que va tenir lloc fa uns 70.000 anys.
El primer que han vist és que humans i neandertals estem molt més emparentats entre nosaltres que amb els ximpanzés, cosa que confirma el que deien els estudis purament anatòmics.
Però l’interessant ha estat, és clar, la presencia de gens de neandertals en el genoma dels humans moderns. El primer que cal notar és que no es tracta de gens funcionals. Parlem de zones de DNA que no semblen tenir una particular importància. És evident que no hem heretat dels neandertals la seva capacitat per resistir el fred i aparentment tampoc cap gen d’especial importància. També cal destacar que ells no portaven DNA humà.
Però el més interessant és que tant el francès, com el xinès i el de Nova Zelanda porten DNA neandertal. En canvi, els africans no.
Això indica que els entrecreuaments devien tenir lloc a la zona de l’orient mitjà. Abans que els humans abandonessin Àfrica i s’escampessin per tot el planeta. Els humans que van migrar cap Àsia i Oceania ja portaven els fragments de DNA neandertal a les seves cèl·lules. Uns fragments potser de poca importància funcional, però que deixaven una empremta sobre la nostra història.
Per descomptat caldrà fer més estudis per perfilar millor el que anem descobrint. Però en tot cas, si algun dia algú us vol insultar dient-vos “neandertal”, podeu respondre-li amb tranquil·litat que “efectivament, però només entre un 1 % i un 4 %”.

Proves de l'evolució

Evolution by natural selection

Altres propostes de millora de la nostra dieta

4ESO_proposta1

4ESO_proposta2

4ESO_proposta3

A new presentation on Evolucionism

Evidence and evolution

Material molt asequible de la Universitat de Cambridge que ens mostra les principals evidències a favor de la teoria de l'evolució.

Charles Darwin & Evolution

Una web que us permetrà descobrir molts aspectes importants -en anglés- sobre la vida i obra de Charles Darwin i la teoria de l'evolució. Il·lustracions molt bones. Recordeu que cal entrar a l'apartat "for kids"

Una web sobre evolució humana

Una web interactiva sobre evolució humana, provinent de la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya.