15:43
|
by biogeopatraix
Episodi del programa tres14 de TV1 emés en febrer de2011 i en el qual trobareu una gran quantitat de respostes als enigmes de l'univers.
19:13
|
by biogeopatraix
Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:
- Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
- Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
- Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
- Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
- Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
- Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
- Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
- Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
- Explicar la importància biològica de la meiosi
- Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
- Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
- Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
- Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
- Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
- Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
- Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
- Discutir la influència de l’ambient en l’herència
- Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions
Lleis de Mendel
Us adjunte un seguit d’enllaços amb més recursos:
- Quèquicom L’herència: de pares a fills
- Presentació de diapositives per refrescar alguns conceptes clau de 4t i altra per fer una perpectiva de la unitat.
- Podeu repassar continguts de 4t en aquesta web del Projecte Biosfera.
- El portal Genètica a l’abast de tothom.
- Un Quadern Virtual sobre genètica
- Bloc de l’Herència de la fibrosi quística del projecte Biologia en context
- Altra presentació sobre herència genètica.
- Una línia del temps, des del 1759 fins al 2002, relacionant events relatius a l’estudi de l’herència. També en format flash
- Portal de la UAB Una invitació a la bioinformàtica, inclou blocs per viatjar pel genoma humà o reflexionar que ens fa humans i visualitzar la variabilitat de mirades humanes o la coloració del pel dels mamuts. També hi ha un curs de genètica amb més diapositives.
- Complet i clàssic portal Mendelweb, amb adaptacions de molts dels articles i papers originals del precursor de la genètica. Teniu també les ressenyes de dos interessants lectures estivals
- Una anàlisi dels experiments de Mendel des de la Complutense.
- Apunts de genètica de Toni Cassany i, des de la Revista de Ciències, apunts en PDF amb conceptes clau, sobre les Lleis de Mendel
- Edició digital dels llibres Introduction to genetics i Introduction to genetic analysis. Amb reculls d’animacions i exercicis.
- Bloc de genètica mendeliana al Biology project
- Bloc de genètica clàssica al DNA from the beginning
- Web Mosques de Toni Mulet, un taller de genètica virtual per treballar els creuaments amb Drosophila
- Genetics WebLab Directory, un seguit de simuladors per treballar l’herència i el material hereditari. Entre d’altres el Mendel’s Peas.
- Des d’aquest enllaç podeu descarregar el Joc dels Gens, en que treballarem la setmana vinent. Si teniu problemes per instal·lar-lo, feu una ullada al manual.
- Recull de problemes de genètica de la UIB i la UAB, per practicar amb llapis i paper
Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.
- Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
- Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
- Escolteu el video i relacioneu els conceptes. Tot seguit completeu i transcriviu el text.
- Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer :cry: )
- Entreu a la web del Projecte Biosfera i completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer :cry: ) sobre Mendel.
- Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
- Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
- Torneu al Biosfera i completeu ara l’activitat 5 (en Explorer :cry: ), sobre Teoria cromosòmica de l’herència i els problemes de genètica.
- Finalment per sintetitzar, completeu els següents problemes de genètica del Biologia en context
13:55
|
by biogeopatraix
Diabetis: quan el dolç amarga
"Quèquicom" dedica el capítol a la diabetis, una malaltia que afecta milions de persones. Però no tots els afectats ho saben, perquè aquesta malaltia no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.
13:04
|
by biogeopatraix
En
aquest bloc he llegit que els colors poden influir en la nostra percepció de la realitat. A més de ser curiós, us anime a comprovar la seua veracitat, mitjançant algun tipus de prova científica.
Si vols arribar més lluny, vesteix de vermell. Si vols que la teua caixa pese menys, pinta-la de blanc
L'aspecte de les coses, sobretot els seus colors, té efectes psicològics sorprenents.
Fins al punt que el color de la roba pot arribar a influir en lel rendiment dels esportistes, per exemple. La investigació, recollida per la revista Nature, va ser duta a terme per dos antropòlegs de la Universitat de Durham: Russel Hill i Robert Barton. Després d'escodrinyar les estadístiques dels combats dels Jocs Olímpics d'Atenes de 2004, van descobrir que vestir de color vermell augmenta les probabilitats de guanyar. Entre contrincants igualats, la preponderància dels guanyadors de vermell és prou rellevant com per ser producte de la casualitat. Potser perquè el vermell està associat popularment a la guerra, a l'acció, a la violència de la sang. Com si així els esportistes es poguessin posar un vestit de superheroi. Com la ploma que usava Dumbo per tal d'obtenir la confiança suficient per a volar.
La mida i el pes dels objectes també poden modificar (psicològicament) emprant els colors. Si els portadors d'una mudança protesten per l'excessiu pes de les caixes que han de transportar, sent aquestes de color negre, només cal canviar el negre pel blanc i, automàticament, els portadors sentiran que el pes disminueix. Perquè psicològicament el blanc pesa menys que el negre.
O un altre: un comensal que només percebi el món en blanc i negre i es disposés a consumir un plat de spaghetti, sentiria arcades, ja que només veuria cucs negres, una barreja que al paladar sabria com a tal, mai com spaghetti. Perquè el color també atorga gust a un aliment.
19:18
|
by biogeopatraix
Anem a fer un treball en grups de tres persones sobre sexualitat. Imagineu que sou un grup de 3 amics que heu decidit fer feina de voluntaris durant l'estiu al centre de planificació familiar de la vostra ciutat.
La vostra tasca consistirà en assessorar, informar i recomanar a cada persona que ho sol·licite tot el que cal saber en el seu cas sobre anticonceptius i malalties de transmissió sexual.
Els detalls del treball i com s'agruparem ho decidirem en classe.
15:38
|
by biogeopatraix
De bon segur us interessarà el tema i us ajudarà a conèixer-vos millor.El sempre interessant programa tres14 de TVE1 us aclarirà moltes coses. Si voleu saber-ne més, hi teniu molts enllaços per obrir. Esteu invitats a escriure al vostre bloc les vostres reflexions.
- ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia?
- ¿la adolescencia es inevitable?
- ¿qué seríamos sin adolescencia?

Hubo una época en la que dábamos un salto directo de la infancia a la edad adulta. De los juguetes pasábamos al trabajo y a la hipoteca. Nos perdíamos la música, el baile y la diversión. Nuestro cuerpo cambiaba, pero a nadie parecía importarle. En 1904 el psicólogo americano Stanley Hall publicó un artículo llamado “Adolescencia” y así se empezó a reconocer una nueva etapa de la vida, que aún nos cuesta definir y entender. Cambia nuestro cuerpo pero también nuestro lugar en la sociedad. Y en el proceso parece que estemos en tierra de nadie. Por eso, para estudiar a los adolescentes no basta con la medicina y la biología. Antropólogos y sociólogos también ayudan a entender esta etapa de la vida en la que todo parece empezar a cambiar. Michel Fize y Carles Feixa creen que en la adolescencia tenemos más potencialidades y somos más inteligentes. Otros como el pediatra Santiago García-Tornel y el catedrático en Pediatría Antonio Carrascosa analizan los comportamientos y los inevitables cambios físicos de esta etapa de la vida. tres14 habla con ellos para saber ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia? ¿la adolescencia es inevitable? ¿qué seríamos sin adolescencia?
Y además en este programa hablamos de:
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.
Links Adolescencia
23:25
|
by biogeopatraix
El resultat genètic d'un aparellament és molt difícil de predir. Però tot i així ens preguntem per què som com som. Volem saber per què tenim els ulls de l'avi o si determinada malaltia s'hereta. I la resposta a les nostres preguntes està en els gens. Cromosomes, aminoàcids i proteïnes són conceptes que de vegades se'ns barregen al cap, però que estan darrere del que ens fa tan iguals i tan diferents. "Tres 14" ha parlat amb el biòleg Marc Isamat i la seva família, amb la ginecòloga Carmina Comas i amb l'oncòleg Manel Esteller. A ells els preguntem què és l'herència? Sabem per què som com som? ¿Controlarem què li arribem als nostres fills?
10:07
|
by biogeopatraix
Ara que estem estudiant evolució en classe, potser podreu entendre una mica millor el contingut d'aquesta entrada publicada al
bloc Centpeus que tracta de les relacions de parentiu evolutiu entre els humans actuals i els Neandertals. L'article està referint-se a proves de tipus bioquímic. Us transcric l'article:
Els detectius saben molt be que per refer una història cal tenir presents tots els detalls, totes les pistes, ja que qualsevol indici ens pot oferir un nou punt de vista que faci canviar l’esquema general o, si més no, alguns detalls de la història. I la setmana passada van sortir a la llum unes noves dades que ens ajuden a entendre una mica més la nostra història, la dels humans. Uns investigadors han descobert que els humans portem una mica de DNA compartit amb els neandertals. Naturalment el titular a la premsa era que els humans s’havien aparellat amb els neandertals. També recalcaven que no podem saber si va ser un mascle sapiens amb una femella neandertal o a l’inrevés. És comprensible que la imatge d’un neandertal i un sapiens fotent un clau és més espectacular que la nova imatge que aporta a la nostra evolució. Però després d’una estona de bromes, si donem un cop d’ull a com van fer l’estudi trobem coses que també són interessants.
En realitat, fins ara només podíem agafar restes de neandertals i compara-les amb les dels humans actuals o d’altres simis per mirar d’establir semblances i diferències. Això ens ha donat molta informació, però evidentment té uns límits. La gràcia és que fa poc s’han desenvolupat les tècniques per obtenir DNA de les restes dels neandertals. I amb això podem començar a comparar-nos a nivell molecular.
En aquest estudi s’ha comparat el DNA obtingut a partir d’ossos de tres neandertals amb el de cinc humans actuals. També s’ha comparat amb el de ximpanzés, els nostres parents vius més propers. Els cinc humans no van triar-se a l’atzar. Corresponien a un humà sud-africà, un de l’Àfrica occidental, un francès, un xinès i un de Nova Zelanda.
Adoneu-vos que els genomes del xinès i el de Nova Zelanda eren representatius d’humans que mai no van estar en contacte (que sapiguem) amb neandertals. En canvi el francès és una mostra d’humans que si que hi van estar en contacte, ja que en realitat els neandertals eren típicament europeus i per aquí tenim constància que van conviure durant un temps les dues espècies. Finalment els africans eren els representants de l’origen dels humans, abans de la sortida d’Àfrica que va tenir lloc fa uns 70.000 anys.
El primer que han vist és que humans i neandertals estem molt més emparentats entre nosaltres que amb els ximpanzés, cosa que confirma el que deien els estudis purament anatòmics.
Però l’interessant ha estat, és clar, la presencia de gens de neandertals en el genoma dels humans moderns. El primer que cal notar és que no es tracta de gens funcionals. Parlem de zones de DNA que no semblen tenir una particular importància. És evident que no hem heretat dels neandertals la seva capacitat per resistir el fred i aparentment tampoc cap gen d’especial importància. També cal destacar que ells no portaven DNA humà.
Però el més interessant és que tant el francès, com el xinès i el de Nova Zelanda porten DNA neandertal. En canvi, els africans no.
Això indica que els entrecreuaments devien tenir lloc a la zona de l’orient mitjà. Abans que els humans abandonessin Àfrica i s’escampessin per tot el planeta. Els humans que van migrar cap Àsia i Oceania ja portaven els fragments de DNA neandertal a les seves cèl·lules. Uns fragments potser de poca importància funcional, però que deixaven una empremta sobre la nostra història.
Per descomptat caldrà fer més estudis per perfilar millor el que anem descobrint. Però en tot cas, si algun dia algú us vol insultar dient-vos “neandertal”, podeu respondre-li amb tranquil·litat que “efectivament, però només entre un 1 % i un 4 %”.